Quiric, Quiriqui!!!

Que bé! L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona ens està proposant a les escoles tenir un nou mestre per a les escoles bressol, es diu Quiric.

En Quiric és simpàtic, parla poc, i ens té embadalits, però és una mica fred.

Els arguments de l’IMEB per oferir a les escoles la compra d’aquest nou “professional” són l’experimentació lliure, i la socialització de l’infant i el joc.

Si els grans pedagogs “levantaran la cabeza”.

Quina experimentació lliure, quina descoberta i autonomia assoleix un infant pendent d’una pantalla digital?

Amb qui es socialitza l’infant? Amb una pantalla digital? Recorda a grans pel·lícules ciència ficció.

És evident que les noves tecnologies formen part de la societat en què vivim, i que ens estan conduint cap a dependre’n constantment d’elles, però posem en dubte si cal que estiguin tan presents a l’escola bressol. Els infants viuen envoltats de pantalles, telèfons, càmeres de fotos, i ja els saben fer servir, ja saben interactuar-hi. Tenen capacitats d’aprenentatge i d’adaptació al medi, perquè són intel·ligents, perquè són humans.

Però… Què necessita un infant de 0 a 3 anys? Un adult que l’acompanyi, tenir experiències riques i diverses amb materials naturals, propers, quotidians, dibuixar (controlant el traç) a la sorra, en un full, amb l’aigua… aprendre conceptes geomètrics i matemàtics, a través de la interacció amb objectes amb volum, amb pes, amb longitud… aspectes musicals a través de la veu de la mestra, dels companys, de la música en Cd, d’un bon concert… empatitzar amb altres infants, expressar emocions, riure, plorar, enfadar-se, reconciliar-se, amb els altres…

Tant petit els hem d’exercitar en la realitat virtual a l’escola bressol?

Sobre els recursos pedagògics, en un moment que ens estant ampliant ràtios i retallant personal ens fa molt SUSTO (UH!) que es parli de continguts i/o generar experiències d’una manera RAPIDA I EFICAÇ.

Tot ens apropa a una metodologia “BITS”  nova per nosaltres que venim de Montessori, de Goldschmied, Lóczy…. altres maneres de pensar i acompanyar l’infant.

Anem a contracorrent en aquest mon accelerat?

En aquest món, és el MERCAT que decideix quines són les necessitats, també les dels infants petits? El MERCAT per sobre de tot ens està marcant per on ha d’anar la seva educació? Ens està marcant com i en què han de jugar als infants?

En aquest escrit del dit projecte Quiric ens preocupa la facilitat de barrejar i utilitzar conceptes que fins ara tenien per nosaltres un altre sentit: “projecte” “sociailtzació”, ”experiències”, “afavorir treball en petit grup”, “l’infant com a protagonista”, “l’autonomia de l’infant”…

Ens sembla agosarat que l’ IMEB “vengui” aquest nou amic a les escoles amb un màrqueting pedagògic.

I el que més qüestionem és que des de l’Institut Municipal d’Educació es fomenti una intervenció educativa amb els infants allunyada del que realment necessiten i que està sustentat en pedagogs, psicòlegs del desenvolupament, etc. I el que és més greu, 3500 euros li costa a l’IMEB aquesta nova joguina, aquest “nou professional”. Hi ha o no hi ha diners, en què quedem? 3500 euros x 5 són 17.500 euros. Són molts diners a invertir en altres aspectes més prioritaris.

Quantes ½ hores ens podrien tornar a les escoles?

Ens hem de formar, sí, però no al ritme del mercat!

Gràcies Quiric, per fer-nos saber on som, on ens volen portar i què Volem i què NO volem !!!!!!

 

 

Advertisements

2 thoughts on “Quiric, Quiriqui!!!

  1. Hola a tothom!
    A risc de semblar que defenso a l’Ajuntament, que segurament algú m’ho dirà però ja us dic que sóc la primera crítica amb la seva política i maneres de fer, etc… voldria donar la meva opinió sobre aquest tema. Estic d’acord en el tema econòmic, però en tot el demés no. He navegat per la web de Quiric i no m’ha semblat mai que sigui una eina per “substituir” ni altres experiències ni a les mestres ni res d’això. Jo ho veig com una eina més, adequada als nostres tempa i que ens pot servir per oferir als infants altres maneres de veure el món, etc.
    Jo acabo de matricular al meu fill a l'”Escola de grans” , com diu ell, a una escola pública on treballen per espais d’aprenentatge, projectes etc… tot molt pensat i amb una pedagogia molt semblant a les nostres escoles. Doncs bé, tenen tablets a totes les classes i no sel’s hi cauen els anells! I formen part del dia a dia com una eina més… De veritat penseu que és tan horrible el Quiric? Si jo el tingués a l’escola us asseguro que no canviaria la manera en que acompanyo als infants de la classe a a anar descobrint el món, de proporcionar materials diversos, de creixer junts… No se crec que sovint en fem un gra massa!!!!!!
    El tema econòmic és un tema a part en el qual realment no hi estic d’acord.

  2. Doncs a mi el que em fa por és el poc que saben molts mestres d’explicar i transmetre un bon ús de les noves tecnologies (simplifiquem en “pantalles”), coneixement que és altament necessari en el nous temps. Quiric, una eina que conec molt bé, és això, una molt bona eina per a l’aprenentatge, i subscric tot allò pel qual l’IMEB el promociona. I em tranquilitza molt saber que l’Ajuntament es preocupa per trobar les eines per a facilitar a la comunitat educativa la introducció positiva i activa dels nostres fills en el món de la comunicació audiovisual contemporània, que falta ens fa. I que consti que aquest comentari vol defensar QUIRIC i no la institució pública (tot i que he de reconèixer que en aquest cas ha estat encertada, per fí).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s