Carta Oberta a l’Anna

CARTA A l’ANNA

Anuncis

3 pensaments sobre “Carta Oberta a l’Anna

  1. Vaig tenir el plaer de treballar amb l’Anna com a part del seu darrer equip, a La Filadora i, malgrat que fou menys temps del que m’hagués agradat, vaig aprendre moltes coses de l’Anna, la primera d’elles el coratge i la valentia de lluitar, sigui amb el que sigui…així que és el que ens queda: lluitar, lluitar i lluitar!! Les Filadores t’estimem, Anna!

  2. Qué bonic que fassis una carta oberta a l’Anna.
    No sé qui ets Carla però gracies per la teva iniciativa. I per les teves darreres paraules el que ens queda és lluitar,lluitar i lluitar!
    A l’Anna fa uns quants anys que ens coneixiem sóm de la mateixa edat, i a més el que darrerament em va apropar de nou a l’Anna es que va ser àvia a la meva escola, per nosaltres aquesta etapa de la vida obria un nou mon!
    Gràcies Anna per recordar-nos que som finits però que lluitem per la VIda!! Ah em sento Filadora i t’estimo Anna!

  3. La por ens paralitza. Aquesta frase, curta i ras, pronunciada per la seva filla Raquel el dia del seu comiat em ve sovint al cap. L’Anna era una dona molt valenta. Moltes bressoleres no entenen com, estan ja malalta, va entomar el compromís d’obrir una nova escola. Però l’Anna li agradaven els reptes, era motor el de la seva vida. I més si la nova escola hi era cor de l’antic sant Andreu obrer. Fa més de 30 anys que ens van conèixer al PALOMAR. L’Anna i aquella generació de formació de les escoles bressol ens han deixat petjada. En els diferents períodes que ens hem retrobat sempre feia de la dificultat un argument per enfortir-se, amb una alegria i tossudes que et encomanava.
    Era una bona mestra perquè es qüestionava sovint les respostes i la realitat que l’envoltava . Sempre va ser una gran conversadora…que et parlava amb aquella ironia, respecte i saviesa propi del pensament humanista. Podia ser ferma com una roca i alhora et sobtava preguntant-te : ho faig bé ?. No era retòrica.. era la seva forma de ser, dialogar i entendre la vida. Sempre va treballar des de una concepció d’un model de l’escola bressol pública oberta als canvis socials i a les noves necessitats dels infants. En el recorreguts de tots aquest anys sempre a estat una lluitadora. Podien coincidir o no, però l’Anna donava la cara i defensava els seus raonaments. Per això el vaig agrair quan – fa uns anys- el vaig proposar que m’acompanyes com a delegat sindical bressoler de CC.OO i va acceptar.
    L’Anna era una dona molt forta. Les vegades que parlava de la seva malaltia ho feia mirant-te a la cara, sense embuts. Era plenament conscient de la seva gravetat i t’ho explicava amb una dignitat i una força que t’esgarrifaves per dintre.
    Vivim moments difícils, de canvis profunds i de lluites incertes contra les pors. Ens has deixat una mica orfes, Anna, però no deixarem que la por ens paralitze ; com tu deies “yo no me caigo del caballo, me tiro”. Ha estat tot un aprenentatge i un plaer conèixer-te. SALUT COMPAÑERA.
    Juan Medina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s