L’ACORD PSC/CIU PRIVATITZA NOVES BRESSOL

El PSC facilitarà a Trias l’aprovació del pla d’actuació municipal (PAM) del mandat 
 
Ahir dijous 13 de setembre, sortia publicat al diari El País l’acord entre CIU i PSC respecte al PAM (Pla d’actuació Municipal). En concret aquest acord es basa en l’abstenció del PSC en la seva votació per donar via lliure al Pla de l’alcalde Xavier Trias.
 
El passat mes de maig ja coneixiem la proposta de Jordi Martí respecte a aquest tema (proposta), i ja manifestàvem la nostra preocupació per la situació en la que quedaven les escoles bressol,  i qüestionàvem la seva manca de coherència amb el compromís que mantenia amb el Col·lectiu, a través de la Plataforma03BCN. Ara, això es concreta amb un acord que consenteix la privatització de noves escoles bressol a Barcelona:
 
Por ejemplo, en el modelo de guarderías.

El acuerdo entre el PSC y CIU supone que se construirán seis guarderías públicas más este mandato. Y la gestión será directa “en cuanto el marco legislativo lo permita”, según concretó la edil del PSC Assumpta Escarp. Es decir, que, de salida, se gestionarán por concurso de empresas –como las últimas tres- hasta que el consistorio pueda contratar a personal.
 
El compromís del PSC amb el Col·lectiu de Mestres i Educadores de les Escoles Bressol Municipals i els Serveis Complementaris de l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Plataforma03BCN, de la qual en són membres, era defensar el model actual i rebutjar les tres mesures adoptades per aquest govern de CIU:
 
No a l’externalització-privatització de les escoles bressol.
– No a l’augment del nombre d’infants per grup.
– No a la reducció de les hores de suport educatiu de migdia.
 
Aquest compromís del PSC es basava en l’adhesió al manifest de la Plataforma03. Una Plataforma que va néixer des del Col·lectiu per aglutinar totes aquelles entitats socials i polítiques que volguessin defensar l’educació de qualitat de la petita infància, amb l’únic requisit d’adherir-se i defensar un manifest que demanava la retirada d’aquestes tres mesures.
 
On queda ara el compromís  i la coherència del PSC i Jordi Martí amb el Col·lectiu i els infants i les sevesfamílies?
 
Entenem que “en cuanto el marco legislativo lo permita” és una frases ambigua i ens dol que, un cop més, les bressol i sobretot els infants i la seva educació, siguin víctimes de negociacions polítiques basades en números i ideologies, i siguin les cartes de bescanvi en un joc polític allunyat  dels pensaments i les decisions dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat.
 
No podem més que manifestar el nostre total desacord amb aquest anunci i entenem que si el PSC accepta la privatització de sis noves bressol, no està complint amb el seu compromís respecte la Plataforma03 i per tant, amb el Col·lectiu format per uns 1000 professionals, i sobretot amb les més de 25.000 famílies que durant aquest darrer curs han estat lluitant amb nosaltres per intentar aturar aquest nou canvi de model educatiu a les bressol de Barcelona.
 
Amb aquest acord, el PSC està contribuïnt a una Barcelona que aposta pels hotels de luxe i el turisme, i oblida l’educació de qualitat de la petita infància. Volem recordar-los a ells i a tots els que menyspreen als infants, que ells són el futur de la ciutat de Barcelona. I des de la “Igualtat en néixer” , aquests infants mereixen una educació pública i de qualitat garantida pels seus governs.
 
Barcelona a més, va participar del procés del PAM amb aportacions respecte a l’educació de qualitat de les escoles bressol, i l’augment de la inversió en l’educació. On queda la veu de la ciutat? Ha servit d’alguna cosa aquest procés “participatiu”?
 
I sobretot tornem a denunciar l’actitud de CiU que amb aquest anunci de la creació de sis noves escoles bressol, demostra que va mentir quan va justificar l’augment del nombre d’infants per grup per la impossibilitat de crear més places d’escoles bressol.
 
Ara, amb el vistiplau del PSC, Barcelona tindrà sis escoles més, privatitzades.
 
Més notícies relacionades:
 
Anuncis

2 pensaments sobre “L’ACORD PSC/CIU PRIVATITZA NOVES BRESSOL

  1. Ja fa temps que molts companys i companyes de l’assemblea i del Col·lectiu, tenim dubtes sobre la utilitat, la coherència i la ètica de tenir dins de la Plataforma els partits polítics. Així ho hem expressat públicament diverses vegades perquè sentim que ells juguen a una lliga a la que nosaltres no podem accedir ni jugar. Una lliga on defensen els seus interessos (que passa per augmentar vots a les properes eleccions) i no pas els interessos que, els ciutadans i ciutadanes fa temps que reclamem. El seu grau de manipulació i de mentides és altíssim. A la ciutadania els diuen una cosa, mentre en fan una altra a les seves esquenes. El nivell de perversitat no té límits.

    Recordo que, quan es va anunciar el tema del PAM, i vàrem poder llegir aquelles propostes que Jordi Martí defensaria, les escoles bressol brillàvem per la nostra ausència dins del que volien pactar (fent referència en un sol paràgraf, tan ambigu i interpretable, que tot hi tenia cabuda, des de la defensa afèrrima de les escoles públiques i de qualitat, fins a la privatització). En aquell moment, el juny passat, l’assemblea va votar i aprovar demanar explicacions al PSC a través de la Plataforma, en primera instància (que no van arribar) i procedir a convidar que aquest partit polític abandonés la Plataforma
    i la lluita del Col·lectiu, fets que, no sé per quina raó, no han succeït. Ara, amb la certesa que la seva intenció és defensar el turisme i el luxe en comptes de les Escoles Bressol, espero que aviat aparegui un comunicat anunciant que, efectivament, el PSC ha deixat de ser entre nosaltres perquè no ha defensat el compromís amb les Escoles Bressol que se suposa que havia de defensar quan es va adherir al Manifest.

    De la resta de partits polítics que pertanyen a la Plataforma, doncs que voleu que us digui. A part de passejar amb la samarreta en les concentracions del col·lectiu, buscant la foto i el col·leguisme, tinc la sensació que, un cop arribats al cap del carrer, ens deixaran a l’estacada tal i com ho ha fet el PSC. Perquè en un moment determinat es va dir que el que dèiem que passaria amb el PSC (tal i com ha acabat succeïnt) era fer “ciència ficció”. Doncs bé, la “ciència ficció” ha arribat a la realitat.

    Cal seguir denunciant públicament aquests comportaments que traeixen l’esperit de lluita del Col·lectiu de les Escoles Bressol i els Serveis Complementaris de Barcelona.

    Qui en serà el següent?

    Ivan

  2. Houston! Tindrem seriosos problemes.
    Des de la caiguda del mur de Berlín, el món ja no és el mateix. Ara els colors o ideologies passen en segon terme. I és el diner qui mou. I uneix.
    Tot coexistint en el món, dos classes de persones: els rics, aquells qui han pogut acordar per mantenir poder, i un estatus social de qualitat: on la seva educació i la dels seus, així com la seva salut i la dels seus no es troba en perill. I així coexisteixen, com deia, els rics i els rucs.
    Amb aquesta nova aliança se’ns mostra com funcionem els humans en el segle vint-i-u.
    Com a societat n’hem aprés ben poc de les dues guerres mundials.
    Reflexionant-hi sobre això, acabo pensant que el proper canvi de model serà similar al model que està vivint les escoles bressol de fora de Catalunya, en algunes comunitats veïnes.
    Una estratègia de privatització.
    En l’inici d’aquesta estratègia van comptar amb cooperatives competents, sense afany de lucre, i amb una clara intenció de ser pública. Interessades pel benestar i el desenvolupament de l’infant i de la família, des de l’àmbit de la participació. Cooperatives que van i han aconseguit un prestigi d’aquesta forma de gestió, la gestió indirecta, o externalitzada, tot demostrant la seva eficàcia. Educadores, tècniques,…, que volien un futur pels infants de les escoles. I veien i veuen l’escola com una oportunitat, i no com un negoci.
    En l’actualitat, desprès d’haver adquirit prestigi la seva gestió. Les grans empreses, han començat a obtenir-ne el control, fent servir l’argumentació de les cooperatives, amb el beneplàcit dels rics, però sense la mateixa finalitat que aquestes. Obtenint un rèdit econòmic de les seves inversions. I hipotecant la vida de les persones: la seva educació. Tot desbancant altres formes de gestió.
    Estratègies que fan mantenir a l’ésser humà, a la societat, en les bassaroles de la seva emotivitat, en el seu estat primitiu. Canviant el bastó de comandament, pel email.
    On volem arribar com a societat?
    Els rics no podran viure sense els rucs.
    Hem d’aprendre com a societat, encara, que ens necessitem els uns als altres per viure. I per fer-ho cal: llibertat, igualtat i fraternitat. Us sona?
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s