El col·lectiu d’educadors/educadores de les escoles bressol municipals de barcelona hem decidit fer vaga, fer vaga si els dies 8, 9 i 10 de maig, encara que tant se val si la fem d’un dia, de dos, d’una setmana, indefinida o de dues hores cada dia, el que es important es que l’actitud de l’Imeb, el seu mutisme, el seu secretisme ens han empès a seguir demostrant el nostre desacord, el nostre rebuig a aquesta demagògia política que intenten disfressar de retallades per culpa de la crisis. Hem demostrat i seguirem demostrant que el que volen dur a terme no són petits ajustos en moments agònics de l’economia mundial, el que volen imposar es un gir total, un canvi radical del model educatiu actual emparant-se en una època de retallades sense sentit.
Els educadors i les educadores de les escoles bressol municipals de barcelona, no fem vaga per reclamar que ens donin tot que el mensualment ens esgarrapen de la nomina, no fem vaga per millorar les nostres condicions laborals, no! Nosaltres com a testimonis actius de l’educació de la primera infància, que encara que ens vulguin eliminar, existeix, com a protagonistes d’una lluita continua pels drets dels infants, una lluita antiga però actual, fem vaga per ells. Sabem que en un món bàsicament egoista es difícil imaginar que algú pugui renunciar a una part del seu sou o pugui posar en perill el seu lloc de treball (no tots els educadors i educadores son funcionaris o funcionaries, també hi ha molts que tenen contractes d’interinatge, i per qui no ho sàpiga això significa que el 31 d’agost s’acaba el contracte i ningú els assegura un lloc de treball el 1 de setembre) per defensar el dret dels infants a una educació de qualitat, a una atenció individualitzada, i a no renunciar a moltes altres coses que aquest canvi de model encobert i aprovat per l’ajuntament de barcelona amb el resguard de la Generalitat de Catalunya, provocarà als infants.
Com a educadors/es i com a pares i mares volem seguir i seguirem lluitant per retirar les mesures aberrants que aquells qui diuen representar-nos ens imposen sense ni tant sols consultar-nos (es com qui vol construir una casa i no li demana els plànols a l’arquitecte).
Sabem que es molt senzill lamentar-se de la “mala” educació d’un adolescent que davant d’un conflicte opta per la violència, o queixar-se de la “societat”(un membre important de l’educació) quan una criatura de 10 anys abusa físicament o psicològicament d’un companys d’escola, i ens preguntem per que? I busquem culpables!! doncs senyores i senyors ENCARA NO ES MASSA TARD, encara podem fer que els nostres nens, fills, nets, cosins, que les criatures que en un futur no molt llunyà portaran sobre les seves espatlles el pes de les nostres decisions, siguin EDUCATS per ser ciutadans actius, no per ser simples monigots a les mans d’uns autòcrates disfressats de demòcrates, siguin educats per pensar, per defensar amb vehemència allò en el que creuen, siguin capaços d’enraonar, de liderar, de lluitar, de conservar, d’assolir, de millorar, d’apendre i d”emprendre, siguin persones amb criteris, amb actituds fermes, amb autoestima i capacitat d”enfrontar-se a la que per desgracia, si els adults no podem combatre, serà una societat deshumanitzada on no tindran drets, on la lluita per ser persones haurà de tornar a sortir unanimament al carrer.
Per aquests i milers de motius més, alguns ideològics, d’altres més personals, els educadors i educadores de les escoles bressol municipals de barcelona hem decidit fer vaga i desitgem i esperem comptar amb el suport de totes les persones, que sabem que són moltes, que creguin i que vulguin mantenir un model educatiu a les nostres escoles bressol basat en el tracte humà, en la proximitat, en la individualitat tant amb les criatures com a les famílies. Volem seguir podent somriure als pares quan entrin a l’aula, volem acollir a cada infant com es mereix amb una bona abraçada i un petó, volem observar com cada dia que passa es fan grans, volem preparar el seu entorn per a que sigui plenament educatiu, volem investigar, trobar, remenar, tot el que la pedagogia en cents d’anys d”història ens ofereix per poder ajudar de la millor manera possible a que cada infant desenvolupi plenament les seves capacitats, i per això necessitem un model educatiu on es primi la qualitat i no la quantitat de diners que el “negoci” de l’educació pot oferir a les empreses privades.
Nosaltres anem a la Vaga i tu?
A més del que diu la Roser tan ben explicat jo recolzo la vaga per que no podem tolarar per coherència amb el nostra passat que rebaixin les condicions laborals de les futures mestres i educadores de les escoles bressol privades amb diners públics ( ara es diu externalització).
Més de 38 anys de lluita primer per la municipalització de les escoles bressol, després totes les lluites pels nostres convenis laborals i ara no podem deixar-ho perdre sense un posicionament contundent com a treballadores:LA VAGA.
No cal que parlem de la crisi que ens afecta al 99% de la població mundial en front del 1% que ho tenen tot i més i amés maneguen el cotarro i els geverns que anem votant els hi permeten això si retellant els serveis públics essencials salut i educació per culpa nostra que hem abusat.
Crec a més que dins del sector d’ensenyament es la franja d’edat que més rebra ja que la privatitzant i canviant el conveni de les educadores i mestres. Ja no tindrant el nostra els hi apliquen el conveni ‘estatal (VISCA L’AUTONOMIA DE CATALUNYA!!).
No podem no expresar el nostra rebuig com a treballadores amb l’arma més contundent que tnim :EL DRET A VAGA.La llei ens ho permet!
Hem generat la plataforme per defensar el 0-3 , hem generat movilitzacions més enllà de les escoles , però com a treballadores per solideritat i per defensar allò pel que hem anat construínt durant aquests anys recozo la VAGA!
Nosaltres anem a la vaga i tu?
“La nostra capacitat per indignar-nos ens porta a fer accions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i la indiferència.
Saber dir que no. Denunciar. Protestar. Resistir. Indignar-nos. Desobeir, de vegades.
Resistir és considerar que hi ha coses escandaloses al nostre voltant i que s’han de combatre amb energia. És negar-se a acceptar una situació que, per desgràcia, podríem considerar definitiva.
Saber dir que sí. Actuar. Militar. Participar en la “insurrecció pacífica”. En una paraula: comprometre’s.
Comprometre’s és obrir-se al món que ens envolta. És dir que hi ha alguna cosa per inventar contra el determinisme històric. És el contrari del derrotisme i la resignació.”
Des del compromís i la responsabilitat d’educar els infants d’una societat, i davant el fet que l’alcalde de les persones, no les escolta, ni tan sols amb el PAM, jo faré vaga, i tú?
Perquè els seus arguments no són econòmics, sinó polítics. Perquè els infants necessiten i tenen dret a una educació de qualitat. Perquè és injust que un infant de 10 mesos hagi de compartir l’atenció d’una sola educadora amb 12 infants més. Perquè no vull que amb diners públics l’Ajuntament cedeixi la gestió d’una escola a una empresa privada que n’obtindrà un benefici. Per tot això i molt més, jo faré vaga!
A mi m’agradaria que la jornada de tres dies plantejada fos tot un èxit de participació, que se’ns veiés moltíssim, que ens féssim sentir encara més el que ja ho hem fet. Sembla que encara no ens han sentit prou aquells d’allí dalt.
Tres dies de vaga, tots els matins i totes les tardes fent soroll, mobilitzar un munt de famílies i mestres a partir de les cinc, fer-nos visibles a la societat barcelonina…
Només demanar que la participació, en la mesura que cadascú se l’hagi proposat, sigui total.
Recordar que el dret a vaga és personal i que no està en funció del que facin els meus veïns. Si n’estàs convençuda, fes-la! I també recordar que la convocatòria és per a tres dies, però que en qualsevol moment et pots unir a la protesta si no ho fas des del primer dia. Seras benvingut i benvinguda.
Escoles Bressol Indignades 
Jo els dies 8, 9 i 10 de maig faig vaga. I tu?
El col·lectiu d’educadors/educadores de les escoles bressol municipals de barcelona hem decidit fer vaga, fer vaga si els dies 8, 9 i 10 de maig, encara que tant se val si la fem d’un dia, de dos, d’una setmana, indefinida o de dues hores cada dia, el que es important es que l’actitud de l’Imeb, el seu mutisme, el seu secretisme ens han empès a seguir demostrant el nostre desacord, el nostre rebuig a aquesta demagògia política que intenten disfressar de retallades per culpa de la crisis. Hem demostrat i seguirem demostrant que el que volen dur a terme no són petits ajustos en moments agònics de l’economia mundial, el que volen imposar es un gir total, un canvi radical del model educatiu actual emparant-se en una època de retallades sense sentit.
Els educadors i les educadores de les escoles bressol municipals de barcelona, no fem vaga per reclamar que ens donin tot que el mensualment ens esgarrapen de la nomina, no fem vaga per millorar les nostres condicions laborals, no! Nosaltres com a testimonis actius de l’educació de la primera infància, que encara que ens vulguin eliminar, existeix, com a protagonistes d’una lluita continua pels drets dels infants, una lluita antiga però actual, fem vaga per ells. Sabem que en un món bàsicament egoista es difícil imaginar que algú pugui renunciar a una part del seu sou o pugui posar en perill el seu lloc de treball (no tots els educadors i educadores son funcionaris o funcionaries, també hi ha molts que tenen contractes d’interinatge, i per qui no ho sàpiga això significa que el 31 d’agost s’acaba el contracte i ningú els assegura un lloc de treball el 1 de setembre) per defensar el dret dels infants a una educació de qualitat, a una atenció individualitzada, i a no renunciar a moltes altres coses que aquest canvi de model encobert i aprovat per l’ajuntament de barcelona amb el resguard de la Generalitat de Catalunya, provocarà als infants.
Com a educadors/es i com a pares i mares volem seguir i seguirem lluitant per retirar les mesures aberrants que aquells qui diuen representar-nos ens imposen sense ni tant sols consultar-nos (es com qui vol construir una casa i no li demana els plànols a l’arquitecte).
Sabem que es molt senzill lamentar-se de la “mala” educació d’un adolescent que davant d’un conflicte opta per la violència, o queixar-se de la “societat”(un membre important de l’educació) quan una criatura de 10 anys abusa físicament o psicològicament d’un companys d’escola, i ens preguntem per que? I busquem culpables!! doncs senyores i senyors ENCARA NO ES MASSA TARD, encara podem fer que els nostres nens, fills, nets, cosins, que les criatures que en un futur no molt llunyà portaran sobre les seves espatlles el pes de les nostres decisions, siguin EDUCATS per ser ciutadans actius, no per ser simples monigots a les mans d’uns autòcrates disfressats de demòcrates, siguin educats per pensar, per defensar amb vehemència allò en el que creuen, siguin capaços d’enraonar, de liderar, de lluitar, de conservar, d’assolir, de millorar, d’apendre i d”emprendre, siguin persones amb criteris, amb actituds fermes, amb autoestima i capacitat d”enfrontar-se a la que per desgracia, si els adults no podem combatre, serà una societat deshumanitzada on no tindran drets, on la lluita per ser persones haurà de tornar a sortir unanimament al carrer.
Per aquests i milers de motius més, alguns ideològics, d’altres més personals, els educadors i educadores de les escoles bressol municipals de barcelona hem decidit fer vaga i desitgem i esperem comptar amb el suport de totes les persones, que sabem que són moltes, que creguin i que vulguin mantenir un model educatiu a les nostres escoles bressol basat en el tracte humà, en la proximitat, en la individualitat tant amb les criatures com a les famílies. Volem seguir podent somriure als pares quan entrin a l’aula, volem acollir a cada infant com es mereix amb una bona abraçada i un petó, volem observar com cada dia que passa es fan grans, volem preparar el seu entorn per a que sigui plenament educatiu, volem investigar, trobar, remenar, tot el que la pedagogia en cents d’anys d”història ens ofereix per poder ajudar de la millor manera possible a que cada infant desenvolupi plenament les seves capacitats, i per això necessitem un model educatiu on es primi la qualitat i no la quantitat de diners que el “negoci” de l’educació pot oferir a les empreses privades.
Nosaltres anem a la Vaga i tu?
A més del que diu la Roser tan ben explicat jo recolzo la vaga per que no podem tolarar per coherència amb el nostra passat que rebaixin les condicions laborals de les futures mestres i educadores de les escoles bressol privades amb diners públics ( ara es diu externalització).
Més de 38 anys de lluita primer per la municipalització de les escoles bressol, després totes les lluites pels nostres convenis laborals i ara no podem deixar-ho perdre sense un posicionament contundent com a treballadores:LA VAGA.
No cal que parlem de la crisi que ens afecta al 99% de la població mundial en front del 1% que ho tenen tot i més i amés maneguen el cotarro i els geverns que anem votant els hi permeten això si retellant els serveis públics essencials salut i educació per culpa nostra que hem abusat.
Crec a més que dins del sector d’ensenyament es la franja d’edat que més rebra ja que la privatitzant i canviant el conveni de les educadores i mestres. Ja no tindrant el nostra els hi apliquen el conveni ‘estatal (VISCA L’AUTONOMIA DE CATALUNYA!!).
No podem no expresar el nostra rebuig com a treballadores amb l’arma més contundent que tnim :EL DRET A VAGA.La llei ens ho permet!
Hem generat la plataforme per defensar el 0-3 , hem generat movilitzacions més enllà de les escoles , però com a treballadores per solideritat i per defensar allò pel que hem anat construínt durant aquests anys recozo la VAGA!
Nosaltres anem a la vaga i tu?
“La nostra capacitat per indignar-nos ens porta a fer accions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i la indiferència.
Saber dir que no. Denunciar. Protestar. Resistir. Indignar-nos. Desobeir, de vegades.
Resistir és considerar que hi ha coses escandaloses al nostre voltant i que s’han de combatre amb energia. És negar-se a acceptar una situació que, per desgràcia, podríem considerar definitiva.
Saber dir que sí. Actuar. Militar. Participar en la “insurrecció pacífica”. En una paraula: comprometre’s.
Comprometre’s és obrir-se al món que ens envolta. És dir que hi ha alguna cosa per inventar contra el determinisme històric. És el contrari del derrotisme i la resignació.”
STÉPHANE HESSEL a COMPROMETEU-VOS!
Des del compromís i la responsabilitat d’educar els infants d’una societat, i davant el fet que l’alcalde de les persones, no les escolta, ni tan sols amb el PAM, jo faré vaga, i tú?
Perquè els seus arguments no són econòmics, sinó polítics. Perquè els infants necessiten i tenen dret a una educació de qualitat. Perquè és injust que un infant de 10 mesos hagi de compartir l’atenció d’una sola educadora amb 12 infants més. Perquè no vull que amb diners públics l’Ajuntament cedeixi la gestió d’una escola a una empresa privada que n’obtindrà un benefici. Per tot això i molt més, jo faré vaga!
A mi m’agradaria que la jornada de tres dies plantejada fos tot un èxit de participació, que se’ns veiés moltíssim, que ens féssim sentir encara més el que ja ho hem fet. Sembla que encara no ens han sentit prou aquells d’allí dalt.
Tres dies de vaga, tots els matins i totes les tardes fent soroll, mobilitzar un munt de famílies i mestres a partir de les cinc, fer-nos visibles a la societat barcelonina…
Només demanar que la participació, en la mesura que cadascú se l’hagi proposat, sigui total.
Recordar que el dret a vaga és personal i que no està en funció del que facin els meus veïns. Si n’estàs convençuda, fes-la! I també recordar que la convocatòria és per a tres dies, però que en qualsevol moment et pots unir a la protesta si no ho fas des del primer dia. Seras benvingut i benvinguda.